Virgínia / Retrat #5

“La vida només és una successió de moments. N’hi ha de més importants i de menys importància, depèn del moment on estiguis a la teva vida, i des d’on els miris, són d’una manera o altra… Però n’hi ha que són eterns.
Són aquells que hi pots tornar una i altra vegada. Són records que evoquen un sentiment, una il·lusió, una història…
Aquesta és la història d’una emoció humana, tendre, infantil i immadura. A un banc, un noi d’uns 20 anys li demana a la seva xicota que es casi amb ell. Treu un anell (de la seva àvia, ja morta) i li posa al dit. La noia somriu, diu que si, i se sent feliç.
No hi ha res com aquell amor.
Ningú els podrà separar.
No hi ha relacions fracassades pel mig, no saben res de la vida i des d’aquella incosciència del que no sap res, aquell moment esdevé etern.
Potser ara la porta a aquest record resta tancada. Però sempre s’hi pot accedir des del cor.”

_MG_0678_1024

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s