Ada / Retrat #41

“Si em busques, em trobaràs a Semproniana. És la meva presó i el meu paradís. Me l’he fet a mida, és allò que sempre havia somiat tenir i, alhora, és d’allò que no em puc escapar.
Fa 22 anys que vaig tenir la il·lusió de tenir el meu propi restaurant i com que la il·lusió de la joventut és més forta que la realitat, vaig obrir les portes de Semproniana. Hi havia certa temeritat, certa inconsciència i molta desobediència. N’he fet de tots colors, han passat mil històries, he conegut centenars de persones i m’he equivocat tantes vegades com l’he encertat.
Al 1993, quan vaig començar, era filla i germana. Amb els anys sóc mare i tieta. I de ben segur que ni me n’adonaré i ja seré àvia. I tota la vida haurà passat a Semproniana. Tot i fer-me gran mai no perdré un punt naïf, no perquè m’agradi conservar-lo, sinó perquè sóc així. Per això faig la fotografia a la cuineta que hi ha a Semproniana, on les criatures que venen s’hi entretenen. Menjo una mandarina. M’agrada l’aroma de la mandarina i em retorna a la infància, el moment de la vida que es menja sempre per plaer i es juga amb el que tens a l’entorn. Que mai no perdem aquesta manera de gaudir de la vida! ”

thumb_IMG_3990_1024

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s