Cristina / Retrat #37

“Un matí que fugia de l’escola vaig fer cap a la Plaça Prim. La calma que s’hi respirava al matí sufocava el guirigall del meu cervell. La terrassa del café era deserta i em vaig refugiar a la meva taula preferida. Un noi treia el nas per una de les finestres de l’edifici del davant. L’atzar, la fortuna o la probabilitat van creuar les nostres mirades i ens vam observar durant uns minuts. Tot seguit em va fer un gest d’invitació amb la mà i va desaparèixer de la meva vista. Va obrir la porta amb el posat del qui espera la visita. Vam rondar per tots els racons de la casa humida i salada mentre m’explicava la seva història. El vaig ajudar a omplir una maleta amb els quatre records que volia conservar per mantenir viva la seva memòria i el vaig acompanyar a l’estació. Va dir que potser no tornaria mai més però que el feia feliç haver compartit amb mi el motiu de la seva fugida.
Sigui on sigui m’agradaria dir-li a cau d’orella que encara conservo en silenci el seu secret.”

thumb_IMG_3758_1024

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s