Joan / Retrat #51

“Que lluny queda i quant cami fet…
Sí, ni més ni menys… així que he entrat a la plaça tots els sentits s’han activat. Una barreja d’ells han aflorat: tendresa, enyorança, fortalesa, satisfacció…
Ja una vegada situat i ben assegut, al mig de la majestuosa escalonada, els vaig desgranant.
La primera en aparèixer és la tendresa, aquella amb la que us veig, mentre corretejeu i salteu amunt i avall sense veure ni entrebancs, ni perills o amb la mateixa que us miro, quan us veig sentats al meu costat, escoltant aquella història de prínceps i princeses. La que va succeir en aquest mateix indret, una mica real i una mica inventada. La mateixa que any rera any us explico aquí al saló del Tinell
L’enyorança d’aquells moments passats, deixa de tenir sentit quan arriba la fortalesa que hem dóna poder veure créixer els vostres petits, per finalment donar pas a la satisfacció que sento per haver arribat on som ara.
I tot això va passar i pot continuar passant aquí.”

thumb_IMG_4661_1024

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s