Màrius / Retrat #38

“La proposta és senzilla: escull un lloc de Barcelona per fer-te un retrat. La decisió inconscient i espontània va ser algun indret a la muntanya de Montjuïc.
Després la reflexió…Fredament hauria pogut dir altres llocs de la meva ciutat i misteriosament tots lligats amb la bellesa de l’art o el mar, però crec que, a vegades, hem de deixar-nos endur per l’instint.Si escullo aquest indret és perquè, per a mi, és sinònim de viatge. Un viatge transformat i transformador en cada un dels moments de la meva biografia. Durant la meva infantesa, la muntanya es convertia en avís de l’estiu. Cada any, com a ritual familiar, hi havia una tarda-nit de juliol que s’invertia en una visita al desaparegut parc d’atraccions. El viatge era doble, per una banda anunciaven les imminents vacances familiars i l’altra els 1001 periples que t’oferien aquelles maquinàries plenes de diversió. Més tard, aquests viatges els compartiria amb els meus companys d’adolescència.El castell, durant els meus anys escolars, era el meu particular balcó al mar. La vista em convidava a somniar en els indrets que estaven més enllà del blau. D’alguna manera, auguraven la meva afició per marxar a l’estranger. I el far semblava anunciar les moltes maneres d’entendre la vida.Va arribar els primers anys de joventut i la muntanya es va convertir en refugi de concerts i d’amors furtius, en experiències sexuals, algunes passionals, d’altres escabroses…
També va ser testimoni de les meves primeres passes com actor professional, vaig debutar al Mercat de les Flors…
Actualment, la muntanya continua sent viatge en forma d’art, reconec que quan em sento amb algun tipus de mancança, l’esperit m’empeny a visitar algun dels seus museus o sales d’exposicions. Crec, que d’alguna manera, això li dona el cosmopolitisme a l’indret.L’altre balcó molt recurrent, en les meves particulars escapades, és el que s’obre davant de Miramar, els antics platós reconvertits en hotel, un espai que el trobo especialment romàntic, no sé perquè…
També sóc conscient que el meu viatge, el viatge vital, l’acabaré a Montjuïc, en el seu cementiri.”

thumb_IMG_3800_1024

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s