Dani / Retrat #80

img_0070

“Potser n’hi ha un parell. Tres, com a molt. No sóc capaç de pensar en gaire coses més importants a la vida que la música. I no sóc capaç de pensar en gaire edificis a la meva ciutat- ni al planeta Terra- que concentrin tanta bona música acumulada com aquest. Especialment ara que la Haçienda de Manchester ha passat a millor vida. Si les parets poguessin parlar, et dirien que han vist Jarvis Cocker punxar, que han rebut des dels Smashing Pumpkins als Arcade Fire, passant per noms tan diferents com els Black Crowes, Interpol, Editors, Manel, Coldplay o fins i tot Europe. Si les parets poguessin parlar, et dirien que la música que durant dècades han regalat els residents Gato, Luis Le Nuit i sobretot el semi-Déu Amable han marcat a tota una generació. Si les parets poguessin parlar, et dirien que la història de la meva vida es pot explicar a través de moments viscuts aquí. No se m’acut una sola persona important per mi amb la que no hagi compartit una nit en aquesta sala. Vaig entrar per primer cop a Razzmatazz quan tot just acabava de ser rebatejada. Quatre adolescents que odiaven -i continuen odiant- les discoteques van descobrir un temple que els va canviar per sempre. Quinze anys després he tingut la sort de tornar-hi per tancar el cercle, per punxar la meva música. Un dels moments més màgics que he viscut mai. La música de la meva vida, la dona de la meva vida i els amics amb els que vaig descobrir el temple anys enrere. Si les parets poguessin parlar dirien tot això. Si poguessin escoltar, els diria: gràcies.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s