Elena / Retrat #86

img_9259

“Penses que no t’entén, que no tens res en comú, arribes a pensar que ni tan sols t’estima allò suficient… Però és clar, ets petita. Després creixes i t’adones que moltes de les coses que t’agraden te les va ensenyar ell, que molts dels gustos que tens els vas aprendre d’ell, que el teu autor favorit és el d’ell (encara que et pensis que el vas descobrir per tu mateixa), que vas escollir dedicar-te al teatre però que qui te’l va descobrir i fer estimar va ser ell… Ell, és el meu pare, un enamorat de la vida però sobretot un enamorat de Barcelona. Cada cap de setmana ens portava a descobrir un lloc nou de la ciutat, llocs d’allò més divers, alguns ni existeixen ja, com la Mentora Alsina que em va impressionar tant que vaig estudiar ciències. Però si haig de triar un lloc, és Montjuic: l’exposició del 29 el tenia fascinat, i de tots els llocs de la muntanya el Teatre Grec, on recordo passar la nit d’estiu més feliç de tota la meva infantesa. Al meu pare se l’il·luminaven els ulls quan parlava de Barcelona igual que a mi se m’il·luminen quan parlo d’ell. Gràcies papa!”

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s