Jair / Retrat #87

img_0222

“Sota l’edifici on he treballat els últims deu anys hi havia un petit parc d’esbarjo infantil, amb cavallets conceptuals i tobogans i terra de cautxú. Dic hi havia perquè fa unes setmanes el van desmantellar. Em sembla el millor verb per definir el que ha passat: un dia hi era, i a l’endemà ja no.
Acostumava a baixar allà a meditar en moments de crisi. Tenen un cert encant depressiu, aquests parcs, encaixats entre edificis de vint plantes i carrers transitadíssims. Crec que en els deu anys que hi he anat, no hi he vist mai cap nen. És un parc màgic. Potser només estava allà per a mi i la meva neurosi: un parc imaginari que potser no ha existit mai. Hauríem d’haver anat a fer les fotos una setmana abans, Cesc, que l’hauríem trobat tal com jo el recordo. Ara pensareu que estic boig. I potser sí que ho estic, ara que hi penso.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s