Betsy / Retrat #99

img_1593

“M’estimo Barcelona, però sovint trobo a faltar la d’abans, la que vaig conèixer de petita passejant pel barri gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, agafada de la mà de la meva iaia. Una dona petita, carinyosa, forta, molt forta i amb molt bon humor. M’ho passava molt bé amb ella, mentre passejàvem, xerràvem, cantàvem, reiem i visitàvem als botiguers del barri que ens coneixien. Me’n recordo de l’emoció que m’embargava quan entràvem a la botiga de joguines del Rufino per escollir els regals que volia que em portessin els Reis Mags d’Orient, o com saltava d’alegria quan em deia d’anar a menjar unes empanadilles de tonyina al Piolindo, o quan entràvem a la botiga de discos on gairebé sempre sonava Stevie Wonder i buscava el disc de La Salseta del Poble Sec on el meu pare era un dels músics. Hi havia molts moments i llocs especials per mi, però el més màgic era la Catedral. Aquell lloc tan gran, tan silenciós, ple d’espelmes, a on podiem demanar tot de coses bones per la nostra familia. Recordo que només entrar la meva iaia em mullava el front amb un aigua “especial” que hi havia dins una mena de copa gegant de pedra molt alta. Després ben carregadetes d’espelmes anàvem sant per sant, enceniem una, la posàvem, ens agenollàvem i els hi parlàvem ben fluixet. Jo crec que massa perquè sempre li demanava a Santa Llúcia que em curés la vista i no veig un bou a quatre passes. Aquests i molts altres moments omplen els meus records d’una ciutat que sovint trobo a faltar, una Barcelona que va marxar agafada de la mà de la meva iaia.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s