Pere / Retrat #110

IMG_0984

“Tornar a trepitjar l’Institut Químic de Sarrià ha estat un acte de regressió un pèl desconcertant. De vegades em pregunten perquè no visc a Barcelona si hi ha setmanes que hi passo molt més temps que a Matadepera. Em temo que és una ciutat ideal per a consumir-la però que consumeix als qui hi viuen. De petit Barcelona equivalia a baixar-hi amb tren des de Terrassa i menjar un bikini a la planta superior del Corte Inglés amb la meva mare. El següent record ja em remet a la primera època universitària, fa més de 25 anys, quan semblava que m’havia de tancar dins un laboratori per sempre. Anar al Químic de Sarrià implicava agafar el mateix tren que em portava a fer el bikini i travessar un descampat quan encara no existien ni les Rondes ni el Túnel de Vallvidrera. Tornar-hi tants anys després va activar un racó ocult de la memòria que em va fer recordar el nom d’alguns professors i, en el cas de la Rosa Nomen, fins i tot entrar al seu despatx a fer-la petar. Afortunadament, però, el periodisme va vèncer la química.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s