Tanit / Retrat #132

IMG_5851

“Hi estic d’acord, un hospital no és la millor elecció amb la varietat d’espais meravellosos que pots trobar a Barcelona, però la meva historia acaba i comença (si, per aquest ordre) a l’Hospital Clínic de Barcelona.
Vaig “aterrar” dins d´aquests murs quan vaig complir 18 anys, quan ja era “adulta” i ja no podien fer res més per a mi a l’Hospital Sant Joan de Déu. Aquí he plorat, m’he indignat, he cridat, m’he enfadat amb la vida però també n’he tret mil i una vivències genials que si no hagués estat malalta no les hagués pogut experimentar. De fet, “gràcies” a les meves “aventures hospitalàries” vaig treure la força per començar a dedicar-me a allò que volia ser de gran: escriptora.
A l’hospital Clínic és on es van acabar els meus mals sons i on va començar una nova vida per a mi després de dures i llargues batalles. El meu primer llibre, titulat “A veces puta y otras maravillosa”, havia de parlar del lloc on he viscut molts mesos de la meva vida, molts alts i baixos i moltes lliçons que no oblidaré mai, tant si com si. Aquest llibre, amb pròleg de Manel Fuentes, que tantes vegades ha col.laborat amb les esbojarrades causes que li he proposat, i amb portada de Conrad Roset, narra totes les meves peripècies, aventures i desventures des de que em van diagnosticar la malaltia de Crohn, i com no podia ser d´altra manera, ja que ell ha format part de la meva vida, l’Hospital Clínic i el seu personal també formen part d´aquestes pàgines, i no només això, sinó que un euro de cada exemplar va destinat a l’hospital per a la investigació de nous tractaments per les malalties inflamatòries intestinals.
“A veces puta y otras maravillosa”, així és com defineixo a la vida. I és que amb només 9 anys vaig haver de començar a lluitar contra la malaltia de Crohn, la meva eterna companya, que tantes batalles m’ha guanyat però que tant m’ha ensenyat. Les males situacions m’han permès poder veure les coses des d’un altre prisma i si no m’han agradat les he pintat d’un altre color. He plantat cara a la mort i l’he trepitjat amb els meus talons més alts durant totes les nits de festa en les que celebrava que la vida m’estima, perquè encara que m’hagi sentit traïda moltes vegades per ella, també l’estimo. “Estimes tant a la vida que ella t’estima a tu”.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s