Pep / Retrat #142

IMG_8979

“Ara desborda imaginació per tots els seus porus, però quan el meu fill era molt petit tenia dificultats amb el joc simbòlic. Sabia jugar amb unes mecàniques molt precises, però no era capaç d’imaginar un relat que transcendís unes normes bàsiques. A això s’hi sumava que era un nen molt i molt prudent, fins al punt que demanava permís per a qualsevol acció física. Així que ens dedicàvem a anar a parcs de tot Barcelona i em servia de tots els elements que tenia a l’abast per estimular-lo a imaginar històries de tot tipus. Un dia, vam anar al Parc de les Aigües, que tenim molt a prop de casa, i es va quedar absolutament bocabadat en veure un vell arbre que hi ha just al costat d’un dels seus accessos. La sola visió d’aquella simfonia d’arrels i branques el va inspirar a inventar-se una història sobre una estació de trens que, sense que ningú no ho sàpigues, distribuïa les comunicacions d’un món en miniatura. Des d’aquell dia, no només es va convertir en un dels nostres espais de joc recurrents, sinó que també es va erigir en escenari de grans aventures que, dia rere dia, s’anaven tornant més matisades i imaginatives. També va ser, després de tres o quatre visites, el primer arbre que es va atrevir a pujar. Ara, uns quants anys després, continua sent un dels nostres destins habituals. Per imaginar-hi històries, sí, i també per donar-li les gràcies. És, i continuarà essent, com un membre de la família.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s