Roser / Retrat #143

IMG_8810

“Em paro a l’entrada del teatre del Liceu; cap altre teatre dels que he trepitjat te més llum i esplendor que ell… tanco els ulls i recordo com vaig començar a pujar les escales de fusta antigues i sorolloses del costat per anar al conservatori. Amb els meus 17 anys i sortint d’un poble diminut, em trobava enmig de la ciutat on tot és possible. Cap altre lloc seria millor per anar-hi amb el meu violí i les meves ganes d’aprendre. Allí estava, estudiant cada dia dins una de les seves aules, de parets que expliquen mil i una històries i d’olor de música i somnis; tots els que havíem passat per allà teníem els nostres… Jo, després de viure-hi 5 anys, em trobo al mateix lloc, amb els ulls tancats, amb un somriure als llavis fins que en Cesc em demana que els obri, i aquí és on la màgia s’apodera del moment i just per darrera seu, passa el meu primer professor de violí que amb els seus ulls d’un blau potent em miren sorpresos i dubten, dubten molt… No vaig poder dir res… Jo no en tenia cap de dubte, la vida i aquesta foto m’han regalat un instant preciós… d’aquells tant irrepetibles.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s