Dàlia / Retrat #148

IMG_9524

“Passejar-me per l’antic Hospital de Sant Pau és com fer un salt en el temps i recórrer els racons més dissemblants de la meva vida.
Vaig néixer aquí, i com que els meus pares hi treballaven, vaig anar a la guarderia de l’hospital. Quan teniem festa a l’escola i als meus pares els hi tocava fer guàrdia, els esperàvem a fora amb el meu germà, jugant a fet i amagar al bosc de davant el seu pavelló. Quan em vaig fer més gran, cada divendres anava a dinar amb la meva mare al menjador dels treballadors.
Si tanco els ulls, encara puc recórrer els passadissos subterrànis que comunicaven sales i edificis de l’antic hospital. Al cap i a la fi, són com els corredors de la meva memòria, llargs i enrevessats.
Tinc records de malalties, visites rutinàries amb els metges de tota la vida, algun ingrés inoportú i estades a urgències que amb els anys he anat relativitzant. Caminar per aquests jardins em remonta a les meves primeres feines, com a administrativa o com a telefonista per treure’m uns diners extres mentre estudiava.
En definitiva, Sant Pau ha estat l’escenari de molts capítols de la meva història. I el que queda per venir.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s