Jordi / Retrat #149

IMG_9757

“Plou. Se m’acosta una persona i em pregunta “tens foc?”, i jo li responc “no fumo”. L’encontre és fortuït i em deixa una sensació de soledat quan s’esvaeix. Mentrestant intento retindre a la retina l’instant que he viscut. Per mi dibuixar aquesta presència és fonamental. M’agradaria que tot el que faig tingués aquesta immediatesa i falta de transcendència. Això m’ho va ensenyar Juan Muñoz mentre em repetia “has visto lo que es el arte?”, i jo tímidament li deia que sí. Era l’any 1997 a Madrid. Sabia que aquesta era una declaració de principis. A partir d’allí, em dedicaria a l’art amb totes les meves forces. Ja l’últim dia vaig gosar comentar l’obra que tenia en el Palacio de Velázquez. Li vaig dir que el fet d’apreciar-la des d’un balcó em recordava les arquitectures feixistes, on el dictador Hitler es dirigia a la massa. “Coño, tienes cabeza!”, em va respondre. Des de llavors miro amb intensitat i retinc cada instant per aturar el temps.”

[“Una habitación donde siempre llueve” és obra de Juan Muñoz]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s