Ana / Retrat #121

IMG_3670

“La veía desde las aulas de la Pompeu y a la hora del café, la visitaba. La Estación de Francia. Lugar en el que la niña creció y llegó la mujercita. La entrada a la universidad es lo que tiene (o tenía). 16 años después me invade la sensación de querer recuperar aquella niña. La que fascinada cada tarde, observaba cómo se cruzaban personas y personajes, todos y cada uno de ellos con una historia detrás. Me absorbía de tal manera que en vez de subir a clase, me quedaba sentada en el bar escribiendo. Siempre con libreta y boli en mano, capturando en el papel lo que creía poder ser la vida de todo aquel que pasaba por allí. Redescubrí mi pasión por la escritura (que aún perdura) y conocí a una Barcelona de ida y vuelta. Y hoy, en el 2017, se que tenía que volver. Todo sucede por algo.”

Anna / Retrat #120

IMG_3052

“Has visitat mai algun lloc per primera vegada i has tingut la sensació d’haver-hi estat abans? Això és el que em va passar a mi amb Santa Maria del Mar. Vaig descobrir aquest santuari marià quan tenia setze anys, arrel del bestseller que tots coneixem. Aleshores baixava molt poques vegades a la capital des de Terrassa, on vivia amb els meus pares. Amb la lectura em vaig enamorar d’aquell edifici construït a força de la sang i la suor de la gent de Barcelona; de la seva força, de tot el que les mans dels bastaixos, arquitectes, obrers… havien deixat en aquelles pedres salades. Quan hi vaig entrar per primera vegada, en una escapada d’amagat dels meus pares, la unió amb aquell espai va ser metafísica. És quelcom estrany que es repeteix cada vegada que hi poso els peus i que, a dia d’avui, encara no sé explicar. Des d’aleshores, sempre que tinc una estona entre càstings, rodatges i assajos, m’hi escapo i en dibuixo alguna part: una talla, un capitell, un vitrall, un canelobre… Sempre hi trobo racons i detalls màgics preparats per ser plasmats en un paper. Són els meus petits moments d’esbarjo mental i emocional, de relaxació total, de meditació activa. I així, de mica en mica, de visita en visita, he anat creant un plec d’il·lustracions, més o menys decents, de la flamant Santa Maria del Mar. Qui sap, potser algun dia les acabo publicant i tot.”

Aida / Retrat #119

IMG_2914

“Des de petita sempre m’he sentit molt atreta amb el món artístic! I tot estar arrelada a la meva terra, he tingut la sort de tenir uns pares que m’han donat ales i que m’han recolzat en tot moment. I des de l’instant que em van començar a venir grans inquietuds, vaig decidir marxar a Barcelona per continuar formant-me. Tot just posar els peus a la gran ciutat, m’arribàven estímuls per tots costats i la única cosa que volia era processar tota aquella informació. Ciutat Vella em va atrapar (tot i no viure-hi mai). M’encantava perdrem pels carrers que envolten la catedral i escoltar la música dels intèrprets als que m’imaginava que buscàven la inspiració en aquelles parets de pedra i plenes d’història. El pont dels Sospirs, la plaça Felip Neri. Sempre recordaré el dia que em van explicar la seva història i no podia creure que aquell raconet petit i màgic perdut entre carrerons pogués amagar tanta tristesa d’un temps de guerra. Em fascinava…
Molts dies tot i no ser creient m’encantava asseure’m en algun banc de Santa Maria del Mar i admirava la seva arquitectura, les seves parets altes, les seves columnes…
Fa cosa de tres anys vaig haver de deixar la ciutat per feina. Estava molt il·lusionada pel nou projecte però trobava a faltar la ciutat on he viscut els darrers 10 anys. El seu clima, els seus racons, la seva gent, la seva història, la seva música passejant perls carrers, el seu encant…
Sé que per la meva part hauré de viatjar i possiblement viuré en altres llocs, però per mi, barcelona, és el meu lloc preferit. La meva ciutat, el lloc que ha fet que jo pogués créixer en una professió que tant m’agrada i que tant admiro. És i serà la meva ciutat.”

David / Retrat #118

IMG_2833

“La plaça del Nord em va veure entrant i sortint diàriament d’escola des dels sis anys fins als setze. Testimoni muda del meu primer dia d’escola a la Salle pujant tot sol per la rampa decidit a fer nous amics, esbatussant-me de mala manera a la porta de l’escola amb els tres “vaciletes” de quart A, intentant passar ràpid per davant de la colla de “quinquis” conscient del preu de les meves noves Nike conprades a Andorra, esperant amb il.lusiò els dissabtes al matí als meus companys d’equip per anar a jugar el partit de futbol, colant-me als Lluïssos per anar a jugar a bàsket, robant “gusanitos” a la granja de la cantonada, mirant amb lascivia preadolescent les nenes del Bup, acompanyant a la Judith i vorejant la Montse per veure si robava el meu primer petò que finalment va arribar al carrer de sobre, trucant a la porta de la casa de putes del carrer Alzina i sortint pitant, fent les primeres cerveses i futbolins al bar de la cantonada… Creixent, aprenent, patint i gaudint. Altres escenaris de Barcelona m’han acompanyat després però crec que en cap altre el context ha estat tan imprès en la meva memòria. Llocs de Barcelona. Racons de vida.”

Itziar / Retrat #117

IMG_3197

“Fa 20 anys que tinc 20 anys. I fa 20 anys que em dedico professionalment a la meva passió, el món de la interpretació. Ha sigut un camí ple d’emocions, ple d’esforç, de rialles, de llàgrimes, d’il·lusions, d’entrebancs, de fruits, de lluita… Però seguim aquí fins i tot quan molta gent no donava ni un euro per una actriu XXL. He tingut la sort, gràcies al meu físic, de fer cine, teatre, televisió, comèdia, terror, drama, musicals, cabaret, circ… projectes de tot tipus, en color, en blanc i negre… en fi, tot un melodrama! I fa 20 anys en aquest lloc, a l’umbracle del parc de la ciutadella, em feien el meu primer book de fotos. Amb la il·lusió de qui ho veu tot amb ulls de somniadora i encara ho té tot per perdre i/o per guanyar. Per això torno a aquest lloc recordant el passat, mirant al futur i sentint el present.”

Marta / Retrat #116

IMG_2627

“Jo no he nascut a Barcelona, des del meu poblet del Vallès, quan era petita, la veia lluny i a prop alhora, immensa, per mi era un esdeveniment venir a la ciutat amb els pares. El dia que vaig decidir anar a estudiar al carrer Tuset estava nerviosa, jo sola als 17 anys cada dia movent-me per aquells carrers desconeguts per mi fins aleshores, sabent que coneixeria gent de la gran ciutat que no sabia si serien, pensarien o sentirien com jo. Recordo amb nostàlgia el bar Anahuac, el Drugstore, el desaparegut Reno, el Flash Flash, els croasanets que em comprava havent plegat tot anant cap a agafar el tren. Allà vaig ser feliç, m’hi sentia bé i ara, als 46 anys, ja sense aquella timidesa de l’adolescència, cada vegada que torno a recórrer aquells carrers que anaven de l’escola a l’estació de Gràcia no puc evitar somriure perquè els recordo i estimo…em venen al cap bons moments i també allò que em deien entre riures els meus companys d’aleshores tot fent el cafetó…”la nostra noia amb accent de poble que sempre mira amunt, on acaben els edificis, amb el ulls molt oberts…”

Lara / Retrat #115

IMG_2719

“A la meva vida hi ha un abans i un després de la Plaça Trilla. Una plaça que és el yin i el yang, la cara i l’ambers de la moneda, la nota agredolça que es queda en el paladar. Feia més de cinc anys que no la trepitjava, que no em sentava al banc de davant del portal de la que va ser casa meva, que no saludava al propietari del restaurant que fa cantonada amb el carrer de Santa Magdalena. A l’aixecar el cap i mirar cap el que havia estat el meu balcó durant 10 anys vaig veure que hi havia un test amb una marquesa, una planta que havia vist créixer en el menjador d’aquell pis i em vaig preguntar si seria la mateixa, o si només seria una altra broma de la vida, sempre tan juguetona. En aquell moment vaig ser conscient de fins a quin punt la Plaça Trilla encara em podia fer trontollar. I es que dues de les vivències més boniques, intenses i autèntiques que he viscut mai han passat aquí. Així com dues de les més tristes i colpidores.
Però si ho miro des de la distància, crec que tot va succeir en el lloc adecuat. Perquè si alguna cosa té la vida és la seva capacitat inesgotable de sorprendre’t, i en certa manera, la Plaça Trilla, amb les seves palmeres immenses i la seva habillitat per quedar amagada al ben mig de Gran Gràcia, també… “